arnau puig   Arnau Puig

PASKUA: UN EXPRESSIONISME DEVENU CULTE. par Arnau Puig, filosofo i critic d'art *
"Paskua viu, veu i sent el mon del seu entorn".

 
"Paskua és un artista nat a França a la ciutat portuària de Rouen, que intentà seguir Beaux Arts, a París, que tot seguit passà a residir un llarg temps a l’illa italiana de Sicília i que, després, tot emprenent un viatge en solitari pel Pacífic en un petit estri de navegació, acabà en algunes de les petites illes que França encara manté com territoris integrats de francofonia d’ultramar. Una princesa nativa l’acollí i des d’aleshores l’acompanya per aquests móns i recolzant-li la qualitat i sinceritat de les obres que ell fa, inspirades en especial sobre aquelles realitats naturals i psíquiques.
Al principi he escrit artista i ho he fet abans d’exposar el petit historial que d’ell sé i que m’ha contat en ocasió de la seva estada a Barcelona per una exposició a les sales d’aquest Reial Cercle Artístic. Efectivament he escrit artista perquè les obres que ens mostra només poden ser fetes per un artista, una persona d’una sensibilitat especial, culta i molt oberta. Paskua no pinta perquè ha après a pintar – cosa que també ha fet – sinó perquè per ell pintar és exposar per mitjà de la sensibilitat les seves idees sobre el món i l’entorn social que el rodeja. Paskua viu, veu i sent el món del seu entorn.
I ho ha fet procedint a una acceptació de la llibertat creativa que atorga l’art del segle XX, amb l’expressionisme, el fauvisme, el cubisme, el surrealisme i l’informalisme, a tot aquell que vol plasmar la seva sensibilitat a través del mitjans plàstics i, perquè aquesta pràctica expressiva sigui encara més autèntica, fer-ho des d’uns especials paràmetres que li permeten les seves condicions de vida i d’entorn humà cultural, com és el cas de viure al bell mig d’aquelles cultures primitives, saber-se forà i estrany a elles – malgrat tot l’interès i afecció amb què les conviu-, i tenir la necessitat, per contrast i per convicció, de dir-hi la seva i d’exposar, per mitjà de la plàstica, el que ell creu és una de les raons i justificacions de la realitat de l’art: mostrar com algú, des de fora o des de dins d’una realitat cultural, pot experimentar i sentir el que practiquen altres des de dins del seu context vital o el que hom experimenta davant aquelles situacions.
Paskua ho ha aconseguit i ens ho mostra servint-se de les teles per fer fardells, les xarpelles, com suport de les seves recerques i elucubracions plàstiques. Les maneres de transportar les coses en aquelles contrades de les illes del Pacífic són encara bastant primitives i ho fan embolcallant els productes amb tramats de fibres de les palmeres que hi creixen. Aquests elements utilitaris quan entren en desús poden servir per a tot. Estripats, esquinçats, amb penjolls irregulars, Paskua els ha percebut com el suport ideal per plasmar-hi les seves reflexions sensibles.
La textura de la xarpella, la tela suport de l’acció plàstica, amb el lligat de plana, que no privilegia ni un costat ni l’altre de la trama, permet d’associar-li ja el que diu el xaman o bruixot de l’indret, la persona o símbol que encarna la veritat, el coneixement, el sentit de la vida i que explica als seus seguidors, que el lligam entre aquelles fibres és la vida dels que l’executen i se serveixen d’aquells elements fibrosos. Amb aquesta càrrega humana i simbòlica – almenys per l’artista ja inserit en aquell context cultural -, la sensibilitat occidental del creador se sent impulsada a plasmar, per mitjà de l’acció pintura, del collage – enganxar diferents fragments de teles de procedències diverses i altres elements corporis – i de la informació que té del context des del que treballa i de la reflexió i context cultural propi, el que creu que ha de contar i fer-ho amb elements expressius. Els colors són ben significatius, especialment els lluminosos, els impactants, vermells, grocs, blancs, verds, blaus, negres. Cada color en moltes ocasions és suport d’una determinada càrrega simbòlica plasmada per mitjà de traços al·lusius a formes del cos humà o d’animals i, també, com impregnació de trepes d’identitat social.
Tot això causa un fort impacte a la sensibilitat occidental, que es converteix en evocació d’idees, de sensibilitats, d’emocions, de cultures, de records. Però tots aquests elements, cosa curiosa, no diuen res als natius antropològicament purs d’aquelles illes: ells només poden entendre el que els conte el xaman, que és l’únic autoritzat a interpretar el món i el que hi succeeix. Aquesta mateixa constatació és ja significativa per l’artista i per aquells que contemplen l’obra. Cosa que, en el cas de Paskua, fa que el mateix artista acabi senyalant les obres amb frases de procedents de diferents cultures o creadors; aquests elements complementaris són posats a obra feta, però tanmateix són orientadores per navegar al bell mig d’aquelles xarpelles dures, abruptes, aspres, però que hom percep sensibles i discursives, reflex d’ànimes i sentiments. 
No cal dir que l’obra de Paskua tal com ens l’ofereix és ben diferent de la d’un antecessor seu en les mateixes contrades, Gauguin; però És per això que a Paskua quan se li diu que és un primitiu Ell respon que és un tardà, algú que arriba quan comença a haver-hi la nostàlgia d’una cultura que sofreix. El que sí es pot afirmar és que aquelles obres colpeixen i ens embolcallen en evocacions sensibles i emocionals que, tanmateix, nosaltres no podem deixar de percebre des de la nostra occidentalitat."
Arnau Puig. Bolletin del Reial Cercle Artistic di Barcelona, Janvier 2008, pages 26-27.

*Arnau Puig, philosophe et critique d'art catalan, est le co-fondateur du mouvement Dau Al Set avec Antoni Tapiès, Joan Brossa, Modest Cuixart et Joan-Josep Tharrats.
Arnau Puig (Barcelona, 1926) es crítico de arte, filósofo y cohesionador conceptual de Dau al Set, el primer grupo de vanguardia artística aparecido tras la Guerra Civil española. Hasta ahora, sus libros primaban aspectos concretos de su conocimiento y experiencia, pero con Dau al Set, una filosofía de la existencia, que acaba de editar Flor del Viento, ha decidido hilvanar con un mismo hilo su visión ideológica del mundo, el campo de la filosofía, sus experiencias personales y su implicación en el mundo del arte.
Dau al Set (de Wikipedia, la enciclopedia libre) La Septième Face du Dé:
Dau al Set es un grupo artístico vanguardista catalán creado alrededor de la revista homónima en Barcelona, en octubre de 1948. Su propio título (en español "La séptima cara del dado") ya delata su carácter rupturista.Sus miembros fundadores fueron el poeta Joan Brossa (que creó el nombre del grupo y la revista), el filósofo Arnau Puig y los pintores Joan Ponç (director de la revista), Antoni Tàpies, Modest Cuixart y Joan-Josep Tharrats (editor e impresor de la misma). Al poco tiempo se les unió el polígrafo Juan Eduardo Cirlot.Adscrito en principio al movimiento dadaísta, navegó por el hiperrealismo, el surrealismo y el existencialismo hasta converger en un estilo propio, autoexcluido del ambiente de tiniebla cultural del primer franquismo y a la vez con pretensiones de dinamizar la sociedad catalana.Con trayectoria irregular, el grupo acabó disolviéndose en 1954. A pesar de esta efímera existencia, es considerado el primer gran referente de la cultura resistencial de la posguerra española 
Retour